Currumbin Wildlife Sanctuary

Aquesta ha sigut la meva primera setmana a la uni i bàsicament ha consistit en una xerrada informativa darrera d’una altra. Era Orientation Week per estudiants internacionals i la idea era que tinguéssim un coneixement bàsic de les normes d’Austràlia, quines condicions implicava la nostra visa, seguretat a les platges, animals perillosos, a on ens havíem de dirigir si ens passava alguna cosa, etc. Tot i que tanta informació al final es feia pesada, ha estat molt bé per tenir les coses una mica més clares i per conèixer una mica d’on vénen la resta d’estudiants internacionals. La veritat és que gairebé tots són de la Índia, algun que altre asiàtic, i la majoria estudien Business o Tourism Management.

 

La uni ens oferia anar al Currumbin Wildlife Sanctuary de manera gratuïta, com a activitat per acabar la setmana d’orientació, i això no es podia desaprofitar jaja. Així doncs, el divendres ens vam reunir a la uni amb la resta d’estudiants que s’hi van apuntar, i que es van presentar a l’hora, i ens en vam anar a veure animalots.

 

 

La primera cosa que vam fer només d’entrar és anar a veure els koalas :) just al principi del parc hi havia la zona en la que podies agafar-los, amb la supervisió d’un dels responsables i evidentment fent tot el que et deia. Primer em van presentar el koala que em deixarien agafar, que era una femella i em van dir que els koalas no són óssos sinó marsupials i que és un error anomenar-los koala bear. Quan ja van per donar-te la preciositat d’animal, et diuen que mans planes, i que no les pots moure gaire. Sembla una tonteria, però a mi m’ho acabaven de dir i va ser just posar-me la koala a sobre les mans que ja les estava movent per agafar-la com si fos un peluix. No són peluixos encara que ho semblin i s’ha de vigilar perquè no els hi agrada que els hi toquis el cap ni que els agafis de maneres rares. Són ells els que se t’enganxen i t’abracen, però tu no pots jugar-hi com si fossin ninots.

 

 

El cas és que em posen la koala a sobre i se m’enganxa súper fort i es queda allà quieta casi dormint altre cop... Oh va ser increïble :D jo no havia vist mai un koala i menys l’havia agafat i la veritat és que és una experiència molt maca! Després me la van desenganxar i la vaig poder acariciar per l’esquena, sempre sense tocar el cap ni la cara i reprimint les ganes que et vénen de fer-ho...

 

 

Després dels koalas ens en vam anar a veure la resta d’animals. Vam passar primer per les peixeres i els llocs on hi havia les serps i després ja ens vam dirigir cap a veure els cocodrils perquè volíem ser-hi a l’hora que els hi donaven menjar. A tu Eloi t’hauria encantat això de les serps :P

 

Red Bellied Black Snake

Coastal Common Death Adder

Mertens’ Water Monitor

 

Un dels cocodrils era gegant, es veu que és el més gran que hi ha de la seva espècie i la veritat és que feia por... Semblava un dinosaure jaja el veies i pensaves “mare meva si em trobo una bèstia així en algun lloc”. Ens van donar un consell i és que, si mai et persegueix un cocodril, corre fent zig-zags perquè es veu que girar no se’ls hi dóna gaire bé... Així que ja ho sabeu jaja.

 

 

Després dels cocodrils vam seguir amb els cangurs. Aquests es diuen Tree Kangaroos. Són molt bonics i també semblen peluixos... A aquests no t’hi podies pas acostar però són preciosos i se’ls veu súper tranquils.

 

 

Els altres cangurs són més “turbis” com diria en Pelly jaja perquè caminen bastant estrany... Per avançar s’aguanten només amb la cua i les potes del davant i es mouen d’una manera força peculiar. A més, estan la majoria de l’estona estirats així mig dormint i quan no dormen se’t queden mirant i fan molt riure. Els vam poder tocar i ens vam poder estar molta estona allà amb ells. De fet, vam dinar allà a prop de tots els cangurs ja que bàsicament estan voltant per allà.

 

 

També vam veure un Cassowary, que és un ocell que sembla un estruç, però té com una mena de pedrota al front que si t’enganxa et pot fer molt mal... De fet, ja posava que no t’hi acostessis massa perquè és un animal perillós... També hi havia altres animals com el Tasmanian Devil (que estava amagat i no es va deixar veure), diferents tipus d’ocells, etc.

 

Cassowary

 

El parc en sí és bonic i hi ha molts animals per veure... Tot i així, sempre és una llàstima que estiguin tancats en un espai petit... La part bona, però, és que tot són animals autòctons i el que intenten en la majoria de casos és recuperar la població de depèn quines espècies en perill d’extinció.

 

 

Una abraçada gran per totes i tots :)