L’últim cap de
setmana de Juny vaig haver de fer trasllat d’un apartament a un altre que està
situat a Kirra; bàsicament perquè el propietari ens vol fora unes setmanes... Vol
anar de vacances i, per estar tres setmanes en un lloc i tornar a l’apartament
quan el propietari decideixi que ja en té prou, em busco un lloc nou jaja. I el
cas és que vaig trobar un apartament súper maco a Kirra i ara visc amb una
noia, la Jodie, que és la propietària, i un altre noi de la meva edat, en
Lewis. L’apartament no està al davant de la platja però és perfecte perquè tinc
la feina i la uni a 10 minuts amb bici i estic molt a prop de totes les platges
i breaks que normalment són bons per fer surf.
Total, que el
dissabte vaig començar a buidar coses. Quan vaig tenir el cotxe que em van
deixar per fer el trasllat ben carregat, el cotxe va i no s’engega... Vaig
començar a picar portes dels veïns per veure si algú tenia cables per la
bateria i ningú. Estàvem jo i la Noortje pensant a veure què fer i un noi que
estava al balcó parlant per telèfon ens va dir que ja ens ajudaria. Vam pujar a
la seva furgo i vam anar a buscar els cables a casa d’una amiga seva que vivia
relativament a prop de l’apartament. La Noortje i jo estàvem cagades... Déu meu
aquests Australians no saben conduir jaja. Al final vam engegar el cotxe i vam
anar a descarregar algunes coses a el que és el meu nou apartament. Quan vam
tornar a casa, la Noortje havia de marxar i jo em vaig fer dinar i vaig
preparar el que em quedava per endur-me i vaig tornar a carregar el cotxe.
Quan vaig anar per
engegar-lo, el cotxe no tornava a funcionar... Jo ja estava desesperada perquè
en dues hores havia d’estar treballant i no podia pas descarregar tot i
deixar-ho per un altre dia perquè havia de ser fora de l’apartament abans de
dilluns i diumenge me n’anava a escalar jaja. Doncs vaig tornar a picar portes
i dues noies em van obrir i em van dir que, evidentment, no tenien cables però
que el seu germà si que en tenia. Vam anar a buscar el germà de les noies... El
típic surfer australià que es volia fer una mica el notes i, per no fer-me cas,
va i connecta els cables del rebés i es fonen... Ara ric però al moment volia
plorar jaja.
En una hora havia
de ser a la feina i encara estava allà amb les meves coses en un cotxe que no
s’engegava... Crec que els hi vaig fer pena i les noies súper amables em van portar
al meu apartament i em van ajudar a fer el trasllat... No és que tingués masses
coses però el cas és que les havia de dur d’alguna manera i les dues noies em
van portar al nou apartament.
Tota una aventura
de trasllat i, vaig haver d’anar a la feina a peu perquè el vent em tombava
anant amb bici. Surto de la feina a la nit i diluviava jaja només em faltava
que diluviés... Vaig començar a córrer sota la pluja perquè tenia 20 minuts a
peu fins arribar a casa i al final vaig recular i vaig demanar a una companya
de feina si em podia dur perquè no havia fet ni 2 minuts i ja anava molla de
cap a peus jaja. Sort que el dia següent havia quedat per escalar i tot
apuntava que el dia seria millor...
El dia 29 de Juny,
doncs, ens en vam anar amb en Sam a Urbenville, a un sector que es diu The
Pines, a escalar tot el dia. El secor està a un parell d’hores de cotxe i tot
el que veus pel camí són granges al mig de no res, cangurs que salten per prats
verdíssims i turons que només volen que t’hi tiris rodolant... Val la pena
conduir per l’interior d’Austràlia i veure que no tot és platja, ni tot són
ciutats, i que hi ha persones que viuen màxim isolades de la resta.
El sector que vam
anar és slab i és molt bonic. Feia un
sol radiant i un vent que flipes jaja. Sort del sol perquè sinó hagués fet
força fred. Vam escalar molt tot fent parades a mitja via per esperar que la
ràfega de 50km/h de vent ens deixés tornar a escalar. Els passos són molt
petits i tot és bastant tècnic; a més, els parabolts estan separats no, el següent
jaja. Cada cop que t’enganxava la ràfega de vent i estaves entre parabolts ja
paties per la caiguda que t’esperava si el vent et tombava :P
Tot i el vent, el
dia va ser increïble i l’escalada va anar molt bé. Aquesta vegada no em vaig
barallar amb serps però vaig haver d’esquivar un rusc d’abelles que estava en
l’únic forat bo per posar la mà quan escalaves... Sort que el vent va evitar
que vinguessin a per mi ja que tan aviat com una abella s’hagués decidit a
sortir, tant aviat com el vent l’hagués enviat a l’altra punta de la muntanya
jaja.
A la tornada vam
fer una mica el burro en un cotxe abandonat que vam trobar i vam posar-nos a
conduir de tornada cap a Gols Coast.
I ara bé la part bona; per si no n’havia
tingut prou de cotxes que s’espatllen, ens vam quedar tirats al mig de no res,
a la part del darrere de Nerang... Jo també reia per no plorar jaja aquell cap
de setmana els cotxes tenien un problema amb mi o jo amb ells, no sé... El cas és que en
Sam no tenia contractada assistència a carretera i vam esperar que el seu germà
ens vingués a buscar. Jo ja no sabia si pujar o teletransportar-me per evitar
que s’espatllés un altre cotxe... Al final, tot i que una mica bastant tard,
vaig arribar a la meva nova casa :D
L’altra part bona
és que en Sam va anar a buscar el cotxe el dia següent i va funcionar... En fi!
Una abraçada!
.JPG)
