Surfers Paradise

Després de la primera setmana d’uni i d’un matí intens de surf, vam decidir fer un dinar al meu apartament.

La veritat és que va ser perfecte; temperatura ideal perquè havia plogut, menjar de qualitat i companyia molt agradable. A més, estar a davant del mar no té preu perquè per dolent que sigui el teu dia, només has de sortir a contemplar-lo una estona, amb un vol de cereals i fruita, i al cap d’uns minuts ja pots tornar a engegar. Et transmet molta tranquil·litat i et fa sentir bé.

Aquests últims tres dies hem fet força surf i hem estat bastant a l’aigua. Una de les tardes que vam fer surf va ser increïble... No per les onades ni per la meva habilitat fent surf, sinó pel dofí que saltava per allà. Hi havia moments que ni agafaves onades i simplement et limitaves a contemplar com el dofí nedava amunt i avall. Hi va ver un instant en el que un noi que estava fent surf a prop meu va agafar una onada i en aquell moment el dofí va saltar. Tenir un dofí saltant a menys de cinc metres és impressionant... I veure com per culpa del dofí el noi va haver de saltar de la taula encara més... Aquella tarda ja tan me feia si agafa més o menys onades, només estava pendent d’on anava el dofí. Des de ben petita que un dels meus somnis és nedar amb dofins i, tot i que encara no ho he pogut fer mai, aquella tarda va ser el dia que més a prop he estat d’aconseguir quelcom semblant. De fet, vaig plorar bastant quan el vaig veure; era com una sensació que em recorria tot el cos i que no podia controlar. Potser algú pensarà que és una tonteria però, tenir a l’abast un somni, i sentir que estàs a punt de complir-lo, és molt emocionant. 

Després de tot això, vam decidir anar a Surfers Paradise a sopar i a sortir una mica per allà. La Caroline hi viu i sempre ve ella a on som nosaltres i vam dir que per una nit aniríem nosaltres a veure-la, ja que encara no havíem vist el seu apartament :)

Surfers Paradise és una de les ciutats més turístiques i típiques de la Gold Coast. No va ser fins a la dècada dels 50 que aquesta va començar a créixer exponencialment amb la construcció dels primers gratacels arran de la costa. Actualment, els gratacels en són el seu tret característic i, de fet, és el que la fa especial.

Vaig arribar a Surfers Paradise gairebé de nit i, després d’anar a comprar una mica de menjar i de voltar pels carrers replets de gent un dissabte al vespre, vam arribar a l’apartament de la Caroline. Està en el 16è pis d’un dels gratacels més alts, just davant de la platja, i ofereix unes vistes que són espectaculars.

El perfil de gent que surt de festa per Surfers és força divertit... Les noies van amb uns vestits que ensenyen més del que tapen i és una barreja entre voler anar súper arreglades combinat amb anar vestides bàsicament per ensenyar. Jo no havia vist mai res semblant però es veu que aquí arreglar-se per sortir vol dir això... Nosaltres érem els bitxos estranys que anàvem amb pantalons curts i samarretes normals i corrents... Tot i així, ens ho vam passar bé :)

Quan camines per la ciutat de Surfers no ets realment conscient de la bestiesa que signifiquen els gratacels que s’alcen a davant del mar. Simplement ho veus com una ciutat explotada més.

Ara bé, quan camines per la platja quedes totalment impactada per la immensitat de la platja i pel fet de que algú decidís rebentar-la amb la construcció d’aquests gratacels. És increïble el contrast entre una platja preciosa, molt neta i amb unes onades espectaculars, que queda coberta per l’ombra d’uns gratacels quan el sol comença a tombar. És una sensació una mica contradictòria en el sentit de que, al mateix temps que quedes bocabadat per l’espectacularitat dels gratacels units amb la platja, també sents que han espatllat un lloc que realment podria fer honor al seu nom...

Surfers Paradise és una ciutat que, si més no, s’ha de veure una vegada. Encara que no sigui el lloc més bonic d’Austràlia, val la pena passar-hi unes hores només per poder sentir aquesta barreja de sentiments.

Una abraçada gran!

Scavenger Rally

El cap de setmana passat va ser força mogut jaja. El meu company d’apartament, en Matt, em va convidar a la festa d’aniversari d’en Jack. El pla, però, era una mica diferent i la idea era fer una ruta amb cotxe, anar a diferents llocs i sortir una mica de festa. La Caroline també va venir perquè no sabia què fer el cap de setmana i així jo tampoc anava sola ja que no coneixia a ningú més que en Matt. En cada una de les parades hi havia diferents reptes que s’havien d’assolir i al final de la ruta es mirava quin dels equips tenia més punts.

Jack, Matt & John

Currumbin Rock Pools

Al matí vam fer un esmorzar gegant al Vikings Surf Club i ens vam dirigir cap a les Currumbin Rock Pools. Són unes piscines naturals en les que es pot saltar des d’alguna de les pedres i són molt maques. El “defecte” que tenen és que, tot i que l’aigua és molt clara i està súper neta, es veu tot fosc i no saps què hi ha al fons... Com que és una zona més tropical les aigües es veuen marrons i a estones fa una mica de cosa perquè no saps si en algun moment et sortirà algun animalot per allà jaja.

Després d’anar a aquestes piscines naturals, ens vam dirigir cap al peu del Mount Warning. Només hi vam estar de pas (l’ascensió la deixem per un dia ben d’hora al matí sense gaire calor), de la mateixa manera que vam estar de pas per Nimbin, que és un poblet súper hippy ple de paradetes de roba tenyida, galetes artesanes, coses naturals, etc. Totes les cases del poble estan pintades de colors i sembla que estiguis en una pel·lícula de l’oest...

Mount Warning

Mount Warning

Nimbin

Byron Bay

Quan vam sortir de Nimbin ens vam dirigir cap a Byron Bay per menjar una mica i anar cap a l’alberg en el que ens allotjaríem aquella nit. El camí cap allà va ser tota una aventura, ja que les carreteres per aquesta zona fan el seu riure... Entre estretes, sense indicacions i sense cases ni persones a qui poder demanar, ens vam perdre un parell de vegades... A més la cobertura dels mòbils també era escassa jaja. Tot i així, vam arribar a Byron Bay :)

El temps no va acompanyar gaire i, a part de fer molt vent, va ploure una mica a la tarda; així que piscina i no gaire més... La sort és que finalment va parar i vam sortir una mica per Byron Bay, que és una zona molt típica per sortir de festa.

Al matí, sort que havíem de fer check-out a les 10am perquè sinó ningú s’hagués llevat i me n’hauria hagut d’anar sola a caminar per la platja fins al far de Cape Byron. Mega esmorzar (aquí esmorzen moltíssim, mengen com si fos un dinar... Ous, bacon, amanida, torrades, fruita, musli, llet, iogurt, etc., surts rodolant ja de bon matí...) i cap a la platja de Byron Bay una estona, a jugar a rugbi i amb les onades abans d’anar a pujar al far. Les onades eren gegants i feia molt vent, volíem fer surf però era impossible, així que ens vam conformar amb que ens rebolquessin les onades i amb jugar una mica a la platja :P

Cape Byron - Lighthouse

Després vam anar a pujar al far de Cape Byron, que és la punta situada més a l’est del territori d’Austràlia. És un lloc molt impressionant i molt recomanable d’anar a veure. Ha de ser divertit poder-hi anar a la sortida del sol, però quan em vaig llevar per anar-hi estava mig plovent i no era un bon dia. Al final, però, es va ben aclarir i ens va fer un dia molt maco. 

Al final, la puntuació ni ens la vam mirar jaja... Va acabar essent un cap de setmana de ruta i de visita a Byron Bay, així com també de visita a la part una mica més allunyada de la costa.

Have a nice week :)