Ja sé que fa molt
que no actualitzo i la veritat és que tinc publicacions endarrerides per fer. Començaré,
però, pel viatge a Melbourne amb l’Eloi.
Doncs bé, després d’una
mica més de 6 mesos sense veure a l’Eloi, al final va venir a Austràlia! La
Caroline i jo el vam anar a buscar a l’aeroport de Brisbane a la 1 de la
matinada. Tot s’ha de dir, ja podria haver triat una millor hora per arribar jaja
bàsicament perquè jo el dia següent m’havia de llevar a les 6 del matí per anar
a pràctiques... Tot i així, el cas és que venia i crec que això ho compensava
tot :)
L’avió va arribar
més o menys a l’hora però entre una cosa i una altra no va sortir fins gairebé
les 2 de la matinada. A l’aeroport de Brisbane hi ha unes pantalles que t’ensenyen
les persones que estan a punt de sortir per les portes d’arribada i jo i la
Caroline estàvem allà esperant anar observant a les persones que sortien. Al final
va aparèixer l’Eloi, i les dues emocionades vam saltar per estar més a prop de
les portes. Ara bé, l’Eloi va tardar la seva estona jaja el vèiem per la
pantalla que si endreçant coses a la maleta, que si posant-se els cabells
enrere i jo ja estava desesperada jaja. Finalment va sortir i no puc ni
expressar les ganes que tenia de fer-li una abraçada gegant!
Melbourne City
Day 1:
El diumenge a la matinada, vam agafar un vol cap a Melbourne i allà ens esperava en Thomas, un amic que ens va acollir una nit a casa seu abans de que lloguéssim la furgo i comencéssim a conduir cap a Great Ocean Road.
Vam passar el dia a Melbourne City, vam fer fotos i vam caminar pel passeig que voreja el Yarra river que és característic de Melbourne. L’Eloi es va passar de llest comprant “spicy curry”, l’excusa de que no sabem com funciona el tram i no paguem ens va funcionar a la perfecció i la visita a Melbourne ens va donar per conèixer una mica més els racons d’aquesta ciutat. Jo no sóc molt fan de les ciutats però tot i així està bé passar-hi un dia :)
Great Ocean Road
Dilluns al matí ens
vam dirigir cap a l’estació de trens per anar a buscar la furgo a les afores de
Melbourne. No sabíem massa què ens trobaríem perquè és la companyia més barata
d’Austràlia i té bastant mala fama. No obstant, vam arribar allà i ens van
donar una furgo que estava súper bé, ens van regalar un GPS i es van oblidar de
fer-nos pagar un dipòsit així que la cosa pintava bé jaja. Furgo preparada, música
de l’Eloi a gas i cap a Great Ocean Road!
Day 2: Surf Coast
Torquay & Jan Juc
La primera parada de
la Great Ocean Road és Torquay. És un poble al costat d’una platja preciosa,
envoltada per roques de color groc vermellós que la fan encara més bonica.
Bells Beach
La següent parada
és Bells Beach i, tot i que les onades eren molt temptadores, vam decidir
seguir tirant perquè havíem de recular per anar a llogar taules. Bells Beach és
espectacular, no m’estranya que sigui un lloc mite pel surf.
Anglesea
Aireys Inlet
La ruta seguia i
vam arribar a Aireys Inlet. Un altre lloc preciós que es caracteritza per un
far enfilat en una de les muntanyes. Vam caminar fins al far i la veritat és
que les vistes són espectaculars.
Lorne & Apollo Bay
Vam seguir Great Ocean Road avall direcció Lorne a on vam parar per comprar una mica de menjar i coses per sobreviure jaja.Pel camí vam anar parant a diferents lookouts (no recordo el nom de tots) però les vistes són sempre increïbles.
Glenaire & Princetown
Quan el sol ja es
començava a amagar, vam començar a buscar un lloc per dormir. Volíem estar a
prop de Twelve Apostoles per poder veure com sortia el sol i ens vam dirigir
cap a Princetown. Crec que vam parar a dormir al costat de la carretera entre
Glenaire i Princetown. De fet, quan el sol es comença a pondre no és
recomanable conduir perquè els cangurs salten per tot arreu i hi ha perill de
que n’atropellis algun. Just quan vam amagar la furgo darrera d’uns arbres
(molt amagada no estava però ja feia el fet) ens van començar a aparèixer
cangurs per tot arreu. Són gegants a més i en sé d’un que estava bastant
espantat de dormir allà jaja.
Day 3: Shipwreck Coast
Twelve Apostoles
El dimarts ens vam
llevar i el dia estava bastant tapat... De fet ens vam llevar de nit perquè
havíem de marxar del lloc on dormíem, no fos cas que ens pillessin, i ens en
vam anar cap a Twelve Apostoles. Quan el sol va començar a sortir, vam caminar
fins a Twelve Apostoles. El camí per arribar està tapat per arbrets que no et
deixen veure la platja, però tan bon punt vam passar els arbres, la sensació va
ser quelcom molt extrem. De cop surts a mar obert, que té una força
espectacular, et toca el vent a la cara i veus pedres gegants al mig del mar
que no saps ben bé com s’aguanten allà al mig.
És increïble. L’Eloi
i jo ens vam mirar i els dos estàvem amb la boca oberta i jo plorant per variar una mica. Va ser com una entrada d’energia que t’omple tots els sentits. Crec
que és dels llocs més espectaculars que he vist mai. Ens vam quedar una estona
allà observant el mar, les roques i la immensitat de la natura que ens
envoltava. De fet ens hi podíem haver estat tot el dia perquè no et canses mai
de gaudir d’unes vistes com aquestes. Twelve Apostoles és un somni fet realitat.
No tots els Twelve
Apostoles poden ser vists des d’on érem ja que alguns queden amagats pels penya-segats
i d’altres enfosquits per altres pilons de roques. Els pilons de roca que
formen els Twelve Apostoles són les restes temporals d’una antiga costa de roca
calcària que és atacada constantment pel mar. Les cares dels penya-segats s’erosionen
una mitjana de dos centímetres cada any, la qual cosa significa que els Twelve
Apostoles acabaran desapareixent degut a la força de les onades i el vent. Em
sento molt afortunada d’haver-los pogut veure abans de que es perdin...
Loch Ard Gorge
Vam seguir conduint
i la següent parada era Loch Ard Gorge; un exemple més del poder de l'erosió i de la força del mar. Les fotos parlen per sí soles...
Crec que és dels meus llocs preferits de la Great Ocean Road.
No és que féssim fotos evitant persones, és que vam estar sols tota la Great Ocean Road i, tot i que potser el temps no acompanyava del tot, no haver d'esquivar persones com passa a l'estiu ja ho compensava :)
More spots
La ruta seguia i el
paisatge mai deixava de sorprendre’ns.
The Razorback
Aquesta roca s’anomena
the Razorback. Anteriorment s’estenia mar endins però la força de les onades va
anar erosionant-la i donant-li forma gradualment. S’ha de tenir en compte que
de mitjana hi ha una onada grossa cada 14 segons i per tant l’erosió és molta
cada any.
The arch
Una altra parada en un lloc espectacular en el que m'hi esperava un cangur jaja.
More spots
De camí cap al final de la Great Ocean Road, el sol va començar a sortir, deixant que aparegués també un arc de Sant Martí que ens va acompanyar durant molta estona.
London Bridge
London Bridge és un
lloc molt bonic. Al principi hi havia un arc de pedra que connectava el London
Bridge amb els penya-segats, però el 15 de Gener de 1990 aquest arc es va
trencar i va caure al mar. Per sort ningú va sortir-ne ferit i les persones que
es van quedar atrapades a la nova illa van ser rescatades amb helicòpter.
End Great Ocean Road
I aquí es va acabar
el nostre recorregut per la Great Ocean Road i vam començar a fer camí cap a
Grampians abans de que se’ns fes de nit. Abans, però, vam parar a comprar una
mica de menjar, gas pel fogonet, i vam aprofitar per rentar-nos a la pica dels
lavabos d’un centre comercial jaja la gent que entrava i em veia rentant el cap
a la pica devia flipar. Llavors vam parar a dinar en un parc molt bonic i vam
començar a conduir.
The Grampians National Park
Ens vam dirigir cap
a Grampians perquè volíem conduir mentre fos de dia ja que a Grampians tema
cangurs és encara pitjor. Vam trobar-ho sense perdre’ns (la qual cosa ja és
estranya en mi) i vam anar a dormir a la zona d’acampada. Vam aparcar la furgo
al lloc que tocava i vam gaudir d’una foguera al terra amb unes quantes
persones que vam trobar acampant allà. Els cangurs saltaven bastant per tot
arreu i estàvem bastant apartats de qualsevol punt de connexió, de menjar i
bàsicament de tot jaja.
Day 4: Walking in the Grampians
Ens vam llevar al matí i el dia no acompanyava gaire per escalar. Hi havia molta humitat i vam decidir que aniríem a caminar i a veure algunes cascades. S’ha de tenir en compte que la meitat Nord del parc està tancada perquè hi va haver un incendi molt gran i encara estan rehabilitant tots els desperfectes. És per això que només vam poder veure’n una part però la veritat és que molt guai :)
The Balconies
The Balconies és un
dels llocs més típics del parc. Són formacions que sobresurten i que, encara
que recomanen no enfilar-s’hi per perill de relliscades quan està moll, val
bastant la pena posar-s’hi. La boira ho va espatllar una mica perquè no es
podia veure tot el parc, però molt bonic igualment jaja.
Silverband Falls
Aquestes cascades ens quedaven de camí, quan ens dirigíem cap a Halls Gap.
Després d'anar a Halls Gap a dinar, ens vam dirigir cap al campground que queda més proper al lloc on teníem planejat escalar el dia següent. Vam passar la nit allà a sota la pluja, esperant que al matí estigués tot prou sec com per escalar.
Day 5: Climbing Dreamtime Crag
Doncs ens vam llevar el dijous i el dia es veia força tapat però almenys no plovia i el vent va ajudar a que el sector d'escalada s'assequés.
Ens vam dirigir cap
a Dreamtime, per uns camins que feien una mica de por pel tema de que dúiem una
furgo que no era nostra i que si passava alguna cosa allà no ens podia venir a
buscar ningú jaja. Quan vam fer l’aproximació a peu per arribar al sector, ens
vam trobar amb unes parets molt guapes per escalar. Ens vam posar a la primera
via que és la via més llarga d’esportiva de tot el parc i la veritat és que
molt guapa. A més, les vistes des de dalt són una passada.
Vam seguir escalant tot el matí i part de la tarda i vam començar a caminar cap al cotxe abans de que se’ns fes fosc. Pel camí, per poc perdo el braç per culpa de fer-li una broma a l’Eloi dient que hi havia una serp jaja va ser boníssim es va tornar boig i em va fotre un calmant al braç que me’l va deixar quiet per una estona jaja ja no li faré més (o si) :P
Al vespre, com que la meva coordinadora de pràctiques em va donar el número de la seva mare que viu a Stawell perquè hi anéssim a passar les nits que volguéssim mentre fóssim a Grampians, vam decidir que ens aniria bé una dutxa d’aigua calenta i un llit normal per una nit.
Surfing in Torquay
Day 6:
Al matí següent teníem dues opcions; o bé provàvem de tornar a escalar o ens en anàvem a fer surf a Torquay perquè la previsió era bastant bona. Vam decidir que ens en anàvem a Torquay altre cop, per treure’ns l’espina del surf :)
Quan vam acabar,
vam dinar a davant del mar, vam anar a tornar les taules i els neoprens i ens
vam fer una dutxa a l’aire lliure al darrere de la botiga que ens havia llogat
les coses (ja ens deixaven). Els veïns deuen estar contents després de la
nostra exhibició...
End of the trip
Day 7:
Al matí següent ens vam llevar per veure sortir el sol i va ser molt bonic. Feia molt fred però la sortida del sol va ser molt maca.
Llavors ens tocava netejar una mica la furgo
i dirigir-nos cap a Melbourne altre cop per tornar-la. Vam cuinar una mica de
dinar perquè així ens estalviàvem dinar a fora i cap a Melbourne altre cop; música
per fer la tornada més amena i una mica de tristesa per haver d’acomiadar un
lloc preciós.
Aquella tarda vam
fer una volta per Melbourne, per l’estadi on jugaven AFL aquella nit i ens en
vam anar a dormir a l’aeroport després d’un cafè i un smoothie en un coffee
shop. Dormir a l’aeroport mai és cap bestiesa de divertit, però ens en vam
sortir força bé. El noi que volia netejar el terra tota la nit amb l’aspirador
amunt i avall no va pas aconseguir que m’aixequés i l’Eloi estava en una
posició força peculiar a les cadires jaja.
Avió i cap a Gold Coast altre vegada! Gràcies per tot cuca! T'estimo molt!
Una abraçada!
No comments:
Post a Comment