Living a dream - Part 1

Dolphins in Fingal Head

Diumenge dia 22 de Juny em vaig llevar i feia un dia espectacular... El sol brillava i tenia moltes ganes d’anar a fer surf (per variar una mica). Ningú volia fer massa res; uns dormien, uns volien prendre el sol i ningú estava massa actiu.

La previsió d’onades era un desastre i a tot arreu pintava molt pla... Tot i així, vaig decidir que me n’aniria a Fingal Head una estona per veure si tenia sort amb les onades i, en cas de que no estigués bé per fer surf, almenys estaria en un lloc que és preciós i hagués anat a caminar una estona per la platja i a nedar.

Quan vaig arribar a Fingal, com era d’esperar hi havia unes onades de pena... O petites o que tancaven en bloc i no podies fer massa res... Ara bé, es podien veure dofins nedant i saltant una mica mar endins i vaig decidir anar a l’aigua amb la taula de totes maneres per veure si els podia enganxar de prop.

Vaig estar nedant força estona i els dofins havien marxat força lluny i ni de broma que podia anar nedant fins a on eren ells. Primer perquè estava sola, segon perquè la corrent estava forta i tercer perquè és un lloc que normalment hi ha taurons. Tot i així, vaig començar a nedar força endins i de cop vaig començar a veure dofins altre cop. Estaven una mica lluny, i es van acostar fins que finalment estaven a uns 15 metres de mi. Vaig fer uns quants vídeos i estava súper emocionada... No havia tingut mai dofins tan a prop i menys en estat salvatge.

Llavors els dofins es van començar a moure mar endins altre cop i jo vaig tornar nedant per estar una mica més a prop de la costa. Dos nois que estaven fent surf em van demanar a veure què tal m’havia anat perquè em van veure nedar lluny amb tots els dofins a prop. Jo els hi vaig demanar si en cas de que decidís nedar encara més endins era perillós per tema tornar i em van dir que potser millor que ho fes amb una taula més gran. Em va veure plorant i em van dir que realment tenir dofins a prop és quelcom increïble. Ho corroboro jaja. Em van demanar a veure si m’havia tirat a l’aigua i els hi vaig dir que no perquè crec que els dofins no estaven acostumats a que estigués allà així que no volia molestar-los massa... Vaig pensar que si en algun moment se m’estaven una estona pel voltant i els veia que m’acceptaven allà amb ells, llavors si que em tiraria a l’aigua a nedar :)

Després d’aquest primer contacte vaig estar una estona agafant onades mentre els dofins estaven saltant força lluny. De cop vaig veure que es tornaven a acostar així que me’n vaig anar a nedar una mica endins altre cop. Aquesta vegada marxaven i no s’estaven gaire a prop i vaig pensar que potser no estaven còmodes amb mi per allà voltant i vaig començar a nedar altre cop cap a prop de la costa. Estaven molt calmats i la veritat és que no volia que estiguessin incòmodes per culpa meva. 

Just giro la taula per començar a nedar i veig el primer dofí que se m’acosta; veig com surt l’aleta just davant de la meva taula. M’assec a la taula de surf i estava envoltada de dofins... Em passaven per sota la taula, se’m creuaven per tot arreu... Estava flipant... N’hi havia molts i estaven tots nedant al meu voltant... De fet pensava que estaven intentant tocar-me o alguna cosa perquè de veritat que els tenia a menys de 10 centímetres... De cop dos dofins em va passar just per davant i mentre mirava cap a la dreta tenia un dofí gegant que m’apareixia per l’esquerra... No donava l’abast jaja.

Em vaig tirar a l’aigua amb la càmera i, tot i que l’aigua no estava tan clara com m’hagués agradat, podia veure els dofins com nedaven súper a prop meu... Increïble, la veritat és que no tinc ni paraules per descriure-ho... Estava molt emocionada, el cor em bategava molt ràpid i estava plorant com una nena petita... Hi havia un dels dofins que tenia una aleta mossegada... Em va fer molta cosa quan el vaig veure. No tinc ni idea dels motius pels quals tenia l’aleta trinxada però jo crec que pot ser o bé per una baralla amb algun animalot més gran o per culpa de les reixes pels taurons que estan posades en algun lloc de la costa...

Hi va haver un moment que estava com bloquejada perquè estava tota sola envoltada de dofins que no paraven de nedar al meu voltant i els sentia respirar, m’esquitxaven quan respiraven. És una sensació molt gran sentir els dofins respirar al teu costat... Són els animals més preciosos del món...

Llavors els dofins van començar a moure’s una mica endins i jo vaig tornar plorant cap a on eren els dos nois fent surf... Em van veure plorant altre cop i es van posar a riure jaja molt macos la veritat em van demanar si era la primera vegada que els tenia tan a prop i bàsicament em van dir que esperaven que tingués bons vídeos dels dofins :)

Vaig sortir de l’aigua al cap d’una estona i em vaig asseure a la sorra... No em podia creure el que m’havia passat aquell matí... Em sentia la persona més feliç del món... Vaig estar una estona asseguda a la sorra mirant i admirant el mar, pensant en els dofins i pensant que havia tingut molta sort de poder-los tenir tan a prop.

Estar a l’aigua tota sola amb dofins salvatges és una experiència que no oblidaré mai... Va ser un regal immillorable. He complert un somni i, la millor part, és que probablement tornaré a tenir dofins a prop quan torni a anar a fer surf a Fingal... És casa seva, viuen allà. Potser no els tindré a tocar però seguiran transmetent energia positiva mentre estàs fent surf. No sé si mai podré nedar amb dofins sense sentir el que sento cada cop que els veig, sense plorar i sense sentir que sóc la persona més afortunada del món... 

Vull ser un dofí. 

https://www.youtube.com/watch?v=M1c8BRVL2pE