La Cook Island és
una zona protegida situada a 600 metres de Fingal
Head (NSW). És coneguda per ser una reserva en la que les Green Turtles en són els animals natius.
També hi freqüenten diferents tipus de taurons com els Wobbegongs, els Leopard
Sharks i els Blind Sharks, que en
principi no tenen perquè atacar a les persones. Tot i així, el primer consell
que ens van donar abans de que entréssim a l’aigua va ser: si veieu un tauró, no
intenteu agafar-li la cua perquè poden sentir-se amenaçats, girar-se per
mossegar, i no volem que ningú prengui mal... Aquí va començar l’inici d’una
gran experiència.
Ben d’hora al dematí, vaig agafar la meva bici i em
vaig dirigir cap a Tweed Heads South. Després de pedalar durant una mica més de
mitja hora pel passeig que voreja la costa, travessar el riu que caracteritza
Tweed Heads i ser un exemple de ciclista conduint per l’esquerra, vaig arribar
al lloc on havíem quedat tots per trobar-nos. El lloc es diu Cooly Dive i aquí ens van donar els
neoprens, les aletes i les ulleres per bussejar; ens van carregar en una
furgoneta direcció Fingal Head i vam agafar una barca que ens portaria a la Cook
Island.
Només d’arribar, ja vam començar a veure tortugues traient el cap per respirar.
Caroline (Urugay), Sònia, Tim (Bermuda), Andrea (Suïssa/Itàlia), Fabrizio (Itàlia) |
Ens
van donar alguns consells en relació a si hi havia taurons i en relació a tota la
resta d’animals que podríem trobar. La idea general és no tocar res que no
coneguem per les possibilitats que hi ha de que sigui perillós, verinós, etc. Al
mateix temps, havíem de tenir present que si ens acostàvem molt a les zones més
properes a l’illa, hauríem d’estar al cas de que les onades i les corrents no
ens fessin xocar contra les roques. Després d’aquestes quatre recomanacions, ja
vam entrar a l’aigua a la cerca de tortugues i taurons.
Fabrizio |
Caroline |
Al principi, només
hi havia peixos; alguns molt estranys que no havia vist mai i d’altres més
normalets però de colors molt bonics. També hi havia estrelles de mar de color
blau que són súper maques. No hi ha gaires fotos dels
peixos perquè neden molt ràpid i costa enganxar-los de prop, però algun dels
estranys si que es va deixar veure de més a prop.
Després d’una estona nadant, va aparèixer la primera tortuga. La Caroline i jo vam intentar seguir-la durant força estona, però no deixava que ens acostéssim gaire. Quan érem a prop, feia dues remades i ja la perdíem... Vam intentar fer-nos-hi fotos i encara han sortit força maques :)
Quan vam deixar de
seguir la tortuga, ens va venir a buscar en Tim, per dir-nos que hi havia un
tauró a sota d’una roca. Ens van dir que era complicat que el veiéssim nadant
perquè es veu que, a aquests taurons, els hi agrada estar amagats a sota les
pedres i més si estàvem per allà nedant. Tot i així, em vaig submergir per
veure si podia apreciar-ne algun detall i la veritat és que en vaig poder veure
la cua i part del tronc. El cap el tenia més endins i era massa fosc per poder veure'l sencer.
A sota d'aquesta petita cova hi havia el tauró |
Després d’estar a l’aigua
una mica més de tres quarts d’hora, vam tornar a la barca a menjar una mica i a
beure alguna cosa. Encara ens quedava temps fins que no haguéssim de marxar i
vaig tornar a posar-me a l’aigua, aquest cop amb la idea de poder tocar una
tortuga. Anava sola perquè els altres estaven cansats i no s’hi van
voler tornar a posar, així que era un bon moment per tal d’aconseguir que la
tortuga estigués tranquil·la si només era jo qui nedava per allà :D
La veritat és que encara estic flipant... Vaig veure bastantes
tortugues, vaig anar a tocar-les (n’hi havia una que era gegant), vaig estar-hi
nedant... Però el millor va ser quan vaig nedar amb dues d’elles. Se’m creuaven
per davant, nadava per sota seu, per sobre, les tocava mentre nadava, em
miraven i seguien nadant... Va ser increïble! No havia vist mai una tortuga i
menys nadar amb una en el seu propi hàbitat. Era una sensació de tranquil·litat
molt gran... Era com si m’estiguessin acceptant amb elles i em deixessin estar
allà admirant els seus colors. La veritat és que són precioses i estic súper
contenta d’haver pogut tenir aquesta experiència. A més, feia molt riure quan
estaven a prop de l’illa perquè les corrents i onades eren més fortes i les
rebolcaven. Les veies com tocaven les pedres amb una de les potes/aletes com
per equilibrar-se i evitar que se les emportés la corrent... Són
molt i molt espectaculars.
I aquí s’acaba la
meva aventura amb les tortugues més simpàtiques del món! Ja tinc ganes de tornar-hi
només per poder compartir una estona amb elles :)
No comments:
Post a Comment