Troposphere
Mount Tibrogargan és la muntanyeta més important de les Glass House Mountains i la seva forma és similar a la d’un goril·la quan la mires des de depèn quin angle. Un llegenda aborigen dóna significat a la forma, orientació, nom i entorn de la muntanya. Resumint, representa que Tibrogargan és el pare de totes les muntanyes que conformen les Glass House Mountains, excepte Beerwah que és la seva dona. Un dia va veure que el nivell de l’aigua pujava i va demanar ajuda a un dels seus fill perquè portés a la seva mare a un lloc segur. Ell fill, Coonowrin, va ser covard i va fugir sol. Això va fer enfadar molt a Tibrogargan i va provocar que en un moment de fúria li disloqués el coll, fent la lesió irreversible. A partir de llavors, Tibrogargan va donar l’esquena a Coonowrin i va prometre que no el tornaria a mirar més. Els nombrosos riuets que conformen la zona, representen les lamentacions i llàgrimes de la família per la covardia del fill.
Doncs després d’una
setmana santa treballant cada dia (que en part bé perquè per public holidays et paguen més), el
dimarts me’l vaig agafar lliure i me’n vaig anar a escalar amb uns quants amics
que també els hi havia tocat treballar tots els dies de festa jaja. Ens vam
dirigir cap a la Sunshine Coast per
fer una via llarga a Mt Tibrogargan. Quan vam arribar, de nou, una festa de
mosquits ens esperava just al costat del cotxe. El repel·lent sembla que no
acaba de funcionar, si més no al principi que és quan els mosquits van més
forts, i les meves cames i braços ja no tenen espai per més picades (sense
comptar les rascades i blaus varis que fan que cada dia tingui unes cames més
sexys jaja).
Vam caminar una
mica per arribar al peu de la via i pel camí va aparèixer un cangur. Era la
primera vegada que veia un cangur en estat salvatge i molt maco la veritat :) no
em va deixar temps per fer-li una foto i a part saltava força ràpid pel mig del
bosc així que tampoc m’hi vaig poder acostar molt.
Vam arribar al peu
de via i com que érem 4 vam fer dos grups. L’Andrea no havia fet mai via llarga
i la Yoko tampoc així que a mi i a en Sam ens tocava obrir tota l’estona, la
qual cosa va fer que anéssim una mica més lents pel tema de canviar corda, etc.
Vam començar
escalant jo i l’Andrea i la via pintava molt bé. Llargs fàcils però vistes
increïbles. En el segon llarg, una serp va decidir que volia escalar pel mateix
lloc que jo havia d’anar així que vaig tenir-hi una baralla. Evidentment la
vaig perdre i ni els meus intents d’apartar-la, amb un tros de branquilló que
no feia més d’un pam, van aconseguir que anés cap a un altre lloc; al contrari
jaja se m’acostava cada cop més i no hi havia pas manera de que marxés. Així
que tenint en compte que estava entre dos parabolts, que no volia caure ni
tampoc volia que em mossegués, vaig haver de fer la via una mica més per la
dreta i llavors tornar a adreçar... Cal dir que la serp era súper maca;
combinació de groc i verd intens amb marró, i en principi no verinosa diria.
En el quart llarg
vaig tenir la segona baralla del dia; bé, potser la tercera si compto la festa
de mosquits. Hi havia una teranyina gegant que també estava instal·lada just
entre els arbres pels que havia de passar. Aquest cop no tenia un pal per
intentar apartar-la una mica així que el meu serrell es va endur tota la
teranyina per davant, fent que restes enganxoses encara perduressin quan vaig
arribar a casa al vespre. Quan els meus companys em van veure se’n van riure
bastant perquè tenia tot el cap blanc jaja.
Vam acabar la via,
vam menjar una mica gaudint d’unes meravelloses vistes i vam començar a muntar
per baixar cap avall i direcció a un altre sector en el que només vam tenir
temps de fer un parell de vies. Un dia molt complert i que es repetirà aviat; és una via que val molt la pena i és molt bonica de fer.
Això si, he de trobar la manera de que els mosquits no se’m mengin de la manera
que ho fan... No hi ha treva... Quan vam acabar la via i estàvem al peu de via
altre cop, els mosquits estaven allà esperant i quan vam arribar al cotxe el
mateix... En serio no sé pas què passa, hi ha una plaga o quelcom jaja
